El recordava millor, aquest cafè…
Hi ha un moment tràgic en la vida de tot home i tant se val que el motiu siguin els antibiòtics, els excessos de la nit anterior o unes vacances a un emirat àrab. Aquell primer cop que et veus davant el cambrer amb la noció estranya i absurda de no poder demanar una beguda alcohòlica tot et trontolla. Després acostumes a mussitar la primera insensatesa que et creua pel cap i hi ha moltes butlletes per acabar amb una Fanta de taronja sobre la taula. I no. Cal tenir recursos, haver preparat respostes per l’inevitable. He reflexionat sobre les possibilitats i he arribat a una conclusió. Potser algú la trobi d’utilitat.
Opció 1: Llet freda. Especialment perquè la llet calenta, i més si porta sucre, és un purgant. A més, té l’avantatge de descol·locar una mica al servei, que sempre t’acostuma a demanar confirmació –“Ha dit freda?”- i oferir així una petita compensació al teu propi desconcert. Però realment és una solució qüestionable. Encara que te la cobren com si l’haguessin anat a munyir a Suïssa, la llet de bar rarament val la pena i és possible que t’impulsi a acompanyar-la d’alguna pasta que no et farà cap profit.
Nota succedània: 4/10
Opció 2: Infusions. Te o cafè, per ser exactes. Si demanes un poliol o una camamilla no et convé estar als bars, sinó a la llar d’avis. Però no sóc gaire cafeter i menys d’aquesta mena de ganga enganxifosa amb el nom de torrefacte que fan passar aquí per cafè. Tot i que ben mirat, encara millor que els asèptics tes de bossa que coneixen Sri Lanka només d’oïdes i que amb certesa trobaràs. Mal remei pels qui tenim fam i set de justícia. És a dir, d’una birra o d’un Gin Smash.
Nota succedània: 3/10
Opció 3: Cervesa sense alcohol. Sempre s’acostuma a centrar el debat en si està millor o pitjor aconseguida. I la veritat és que n’hi ha algunes que fan peça. Però la cervesa sense alcohol no va d’això. És un presagi funest de decrepitud i fi de totes les coses bones i sense mesura que permet la joventut. De fet, no conec ningú que prengui cervesa sense alcohol perquè sigui bona, sinó perquè ho ha manat el metge. Surts a airejar-te una mica i acabes assegut amb un negre herald del teu futur a la taula. Millor quedar-se a casa aspirant eucaliptus.
Nota succedània: 4/10
Opció 4: Refrescs. M’agrada imaginar que en un principi els refrescs van ser maceracions d’arrels i herbes de secreta recepta, infusions de nou de cola o d’escorça de quina preparades per metges nòmades, potser amb intenció d’alleujar alguna misteriosa febre o humor biliós. El temps, en qualsevol cas, és subjuntiu imperfet. Si en les pocions ensucrades que avui reben el nom de refresc trobeu mai un rastre de tot això, aviseu-me.
Nota succedània: 1/10
Opció 5: Res, gràcies. Una ascesi ferma i esforçada potser sigui el més coherent amb la situació que t’ha portat a aquesta insostenible abstèmia. Però els amos de bars no tenen per costum pagar lloguers, personal i contribucions perquè tu puguis anar a llegir el diari a cobert i de franc. I com és comprensible, et miren malament quan ho dius i els més atrevits fins i tot és possible que et facin saber què n’opinen del teu ascetisme. Remei incòmode i potencialment perillós.
Nota succedània: 2/10
Opció 6: Deixar-te de romanços. Les excuses que t’has posat per no demanar-te la cervesa que de debò et ve de gust són una guatlla i ho saps. Com en alguna mena de llei alquímica de semblants, les basques etíliques passen amb allò que les ha provocat. La interferència dels antibiòtics amb l’alcohol és una corranda que es degué inventar algú de l’Exèrcit de Salvació, però no la ciència. I si has caigut per error en un emirat àrab, en aquest bar no hi fas res. El que et toca és empescar-te la manera de fugir-ne. Au, corre!
Nota succedània: no aplica
El catau dels tavernaris 
Deixa un comentari