El Peter, com fa més de cinquanta anys que porten coneixent-lo els seus habituals, és l’indret de la reconciliació, de la retrobada, de l’amistat desinteressada, de l’acollida sense contrapartida. Es aquell cafè de llegenda que rep els forasters com si els hagués estat esperant durant molt de temps i on aventurers dispersats pels mars s’abracen després d’anys d’absència. És el refugi imaginari sovintejat per vells arponers i ensumadors de tresors sortits d’una pàgina de Stevenson o de Melville, empedreïts evocadors de portents, al•lucinats albiradors de monstres i tempestes perfectes. I no importa tant que ho sigui sempre i en tots els extrems, sinó que contra la probabilitat i l’esperit del temps el Peter ho sigui molt sovint.
El Café Sport, des dels quals finestrals el 15 de febrer de 1986 si veieren batre onades de vint metres mentre les frontisses de llur porta garranyigaven per vents de 250 quilòmetres per hora, ha estat la miraculosa recompensa a jornades de tempesta pels navegants de l’Atlàntic. Perquè la família Azevedo ha tingut el poder de crear la il•lusió que el món pogués éssser així: exposar-se a perills, sotmetre’s als atzars de la natura, viure la plenitud i l’angoixa de la vida, però tenir sempre un port on tornar, un amarratge segur, aliè a les insídies, fet de franquesa i calor humà, de solidaritat i generositat. El lloc capaç d’infondre aquella seguretat sense objecte que Gómez de la Serna considerava el millor do dels cafès i la màxima aspiració per a l’existència.
I aquesta sensació de familiaritat inesgotable pot tenir dos orígens antagònics. O bé procedeix d’una rígida tradició que no cedeix a les vel•leïtats del temps i de les modes o bé es deu a una gran promiscuïtat, a un ambient sempre receptiu, absorbent i llest per adaptar-se.
L’Sport els conjumina tots dos amb admirable habilitat. És permeable a les aportacions i suggestions dels seus clients, però també està a les Açores, on les urgències de la modernitat es viuen d’un mode distint, es compassen a un ritme altre. En el Peter, a més de les banderes de salvament de diverses marines del món, de les postals de Nadal de capitans de vells remolcadors holandesos, dels ullals de balena esculpits, hi ha un taulell de notes que pengen els viatgers per altres que les passaran a recollir tard o d’hora: salutacions, noticies, ofertes, bones noves… N’hi ha que tenen un o dos anys d’antiguitat, però a ningú se li acudeix desenganxar-les. La caducitat sota aquest sostre triga més en arribar, l’amistat concedeix més llargues pròrrogues.
Un altre exemple: la beguda predilecta del Peter no és el cafè, ans el Gin Tonic. No era comú a Horta abans de l’arribada dels anglesos allistats a les naus de pesca de principis de segle. L’Sport va començar a servir-lo a aquells mariners que es distreien davant els escaquers en les setmanes de mal oratge. Amb els anys, el Gin Tonic del Peter ha esdevingut un emblema. Es tot un símbol d’aquesta taverna: assumir sense sospites quelcom estrany i tractar-ho amb tant d’amor i deferència com per tornar-ho transformat en un senyal d’identitat propi. Avui, vuitanta anys després, i malgrat que en una vesprada fantasmagòrica a la platja de Castelo Branco el senyor José, veterà pilot jubilat que havia tornat a l’illa, se’ns queixés que era un combinat amb “muito tonico e pouco gin”, segueixen servint un Gin Tonic amb fama a ambdues bandes de l’oceà.
De fet, el mateix nom de Peter té una arrel reveladora i entranyable. Durant la Segona Guerra Mundial, el H.M.S Lusitania II va quedar-se ancorat a Faial per servir com a centre de comunicacions de les forces aliades, i en José Azevedo, fill del primer amo del Sport, feia a bord algunes feinetes pels britànics. Amb el cap d’intendència va acabar travant-hi amistat, i aquest, com sentia enyorança del seu fill absent, va començar a cridar-lo pel nom d’aquell, Peter, amb el pretext de fingir-se tenir així més a prop el seu plançó. El nom aviat fou adoptat per tots els veïns, fins al punt que poc després es va imposar també pel local que a força de petites anècdotes anava sedimentat la seva llegenda.
En vindrien moltes d’altres, de la possible presència d’espies entre la parròquia a la tasca de’n José « Peter », el mateix vellet que una mica abans de la seva mort encara vàrem arribar a veure baixar algunes tardes a saludar els clients més fidels, com a mitjancer entre els iots i les autoritats marítimes. Perquè quan aquests nous navegants començaren a arribar-hi en encetar-se els anys seixanta, i parlem dels grans noms de la marina internacional, el Peter ja s’havia convertit en molt més que un cafè: estació meteorològica, estafeta de correus, museu balener, fonda, aprovisionador de vitualles, club recreatiu. Però en els nostres dies, a més a més d’aquestes coses i d’un pròsper negoci i motor de gairebé totes les activitats de lleure d’Horta, el Peter és, per damunt de tot, una excusa per fruir de l’abundància de la vida.
Fins i tot, o potser especialment per això, en un confí de la Terra.
Peter Café Sport. Rua José Azevedo 9. Horta -Faial
El catau dels tavernaris 
Deixa un comentari